Ajuntament de Monistrol de Montserrat

07/12/2005"Això no és bo (el boicot) -va dir-los-hi-, perquè la resta d’Espanya és el nostre mercat. Catalunya no pot donar la sensació que si ens deixen de comprar quatre teixits o quatre ampolles de vi de seguida ens tremolen les cames". També es mostrava partidari de fer-ho tot plegat discret i curt, tot incitant a la resistència numantina. Per postil·lar el seu discurs va triar una màxima prou apropiada: "Malaltia llarga, parenta de la mort".

També va parlar del boicot Marc Gobé, expert en ídem a marques, especialització si més no curiosa: "És insostenible en el temps -explicava- un boicot de consum partidista que fomenti l’odi gratuït d’un grup contra un altre grup".

El fet és que pràcticament tothom admet a hores d’ara que, de més o menys envergadura, el boicot existeix El que queda per veure i comprovar són la durada i els possibles efectes, directes i col·laterals, sobretot en l’àmbit del sector de l’alimentació, que és el més afectat.

Mentre que alguns implicats es mostraven fa dies proclius a combatre l’agressió augmentant l’exportació, en determinats sectors se’ls acusava de cagacalces. També hi ha partidaris de pagar amb la mateixa moneda, i a veure qui riu l’últim. Mentrestant, prossegueix el ball de xifres pel que fa a les possibles pèrdues durant la campanya de Nadal, que ara engega.

Arribat el cas que la malaltia diagnosticada per Jordi Pujol es prolongui, i més que no pas emprendre-la tots plegats a mastegots politicocomercials, potser convindria exhortar les catalanes i els catalans a incrementar en gran el consum intern. O sigui, a menjar i beure productes autòctons fins rebentar de gust i plaer d’un cap a l’altre de les festes de Nadal, tot ofegant-nos de passada i d’una punyetera vegada en mars d’Aromes de Montserrat, si cal. Més que com a propòsit de venjança o represàlia, la iniciativa s’ha d’entendre com a mesura provisional de supervivència i un acte de legítima defensa.

Dit això, m’assabento que algú ja fa temps que ha portat la idea a la pràctica mitjançant la comercialització del dit Lot Cat, que amb unes trenta-cinc varietats d’assortiment es ven a tot el país amb un lema prou engrescador: El catalanisme pot ser negoci. Els artífexs i promotors de l’acudit són Eduard Faig, Roger Manyosa i Carles Siles, joveníssims però ja sòlids empresaris que, a més d’exportar vins catalans a cinquanta països, són socis en la gestió de SPS Comunicació, alhora que autors del projecte Lot Cat, el qual ha aconseguit fins i tot el suport del Tripartit.

I no és broma.

Publicat a: AVUI Edició Digital (07/12/2005)

  tancar històric