Ajuntament de Monistrol de Montserrat

10/03/2005
Entre el 1347 i el 1349, la pesta bubònica es va abatre amb extrema virulència sobre l’occident d’Europa, i especialment sobre els països mediterranis. Es calcula que en només dos anys van morir al continent 25 milions de persones, gairebé la tercera part de la població. Després d’aquesta escomesa inicial, l’espantosa pesta negra va seguir assolant, entre d’altres, els territoris de la Corona catalano-aragonesa amb rebrots periòdics (1362, 1381, 1397, 1410) que es van perllongar durant més d’un segle i van omplir d’imatges d’horror la memòria col·lectiva de diverses generacions. No és estrany que, en aquest context, la dansa macabra passés a ser un ritual necessari capaç de conjurar la cruesa de la realitat i que agafés rellevància com a gènere literari, coreogràfic i espectacular.

Francesc Massip, un dels nostres més destacats investigadors de l’espectacle medieval, ha seguit el rastre dels orígens de la dansa macabra en el seu triple vessant literari, iconogràfic i escènic, analitzant, en col·laboració amb la filòloga Lenke Kovács, els monuments plàstics i teatrals que en perviuen a la península Ibèrica. El resultat és aquest treball, editat pel Consejo Internacional de Organización de Festivales de Folklore (CIOFF), que a més d’oferir una curosa síntesi del tema, proporciona al lector diverses primícies i noves interpretacions.

Entre les aportacions més sucoses, cal destacar l’estudi dels frescos de la sala De Profundis del convent de Sant Francesc de Morella, pintats cap al 1470, que constitueixen la primera mostra gràfica conservada d’una dansa macabra en terres hispàniques. L’interès de la troballa rau també en la seva originalitat: en aquestes pintures no ballen els morts, com és comú a la iconografia europea, sinó els vius, disposats al voltant d’un cadàver en l’habitual ordre jeràrquic i estamental, un model que Massip i Kovács han descobert en dos manuscrits alemanys del segle XV. La importància plàstica dels frescos de Morella augmenta perquè incorporen la lletra i la música de la representació: uns versos en català sense precedents i una melodia que correspon a la primera dansa coneguda a Europa de tema macabre, inclosa al Llibre Vermell de Montserrat.

Un altra troballa: els autors donen a conèixer una mostra inèdita de dansa macabra inscrita en un capitell que, dintre d’una iconografia de tipus escatològic datable a finals del segle XV, es conserva en una casa particular de Girona, i demostren la seva més que probable procedència del claustre del convent de franciscans gironí, destruït després de la desamortització.

El llibre destaca també pel seu enfocament metodològic, en la mesura que contrasta quatre tipus de documentació: els textos literaris, els documents descriptius de danses i representacions, les mostres plàstiques i les pervivències folklòriques.

Font: Diari Avui Edició Digital

  tancar històric